És molt difícil trobar una activitat atractiva per menys de 50 euros. Potser no tant, però ens havíem posat el llistó alt. Anar en globus: 150 euros per persona. Un cap de setmana a París: 200 euros. Gravar una maqueta: 3 anys de compromís amb la discogràfica que ens feia el favor. Atracar un banc: 20 anys de presó incondicional. Moltes reunions van precedir la decisió final, però al final ens vam posar d’acord: buscar un vol barat a qualsevol lloc, la condició el preu, 50 euros. Durant la recerca tot apuntava que havíem d’anar a l’Alguer, però les combinacions de vol eren incompatibles als nostres horaris. La idea ens va agradar, i les altres no ens convencien. No vam abandonar. Finalment vam trobar el nostre vol: marxar dilluns a les 8 del vespre des de l’aeroport de Girona i tornar de l’Alguer dimarts a les 11 de la nit.El nostre equipatge era senzill: entrepans per estalviar, pijama, roba interior de recanvi, i algun bitllet per comprar algun detallet que testimoniés la nostra estada a la Sardenya. Vam tornar sense els entrepans però la nostra esquena anava molt més carregada; postals de suro, un didal per a la col·lecció, un plat per penjar al passadís de la mare i sobretot xerrades trivials abans d’anar a dormir, discussions que ara ens feien riure, confidències per matar el temps mort a l’aeroport. Una impressió d’una terra que ignoràvem i ens ha descobert part de la nostra identitat. Vam marxar amb una idea totalment diferent de la que tornaríem, sense planificació, podríem dir que una mica perduts. Però és just això el que ens ha agradat de l’experiència. Aquesta revista pretén fer un recull de les diferents sensacions que hem viscut amb tan sols un dia a l’Alguer. Una vivència feta del no res.
Editorial de la revista per al primer treball de català II amb Hernan i Andrea
